TREBALLEM CONTINGUTS DE LA UNITAT: EL LLENGUATGE ORAL

El llenguatge oral: “serà l'instrument per excel·lència d'aprenentatge, de regulació de la conducta i de manifestació de vivències, sentiments, idees, emocions… Quin tècniques són les que anem a utilitzar per a treballar el llenguatge oral?

LA NARRACIÓ

És un relat oral d'un fet o d'una sèrie de fets, generalment fantàstics que afavoreix la CREATIVITAT I LA IMAGINACIÓ. 

Què podem narrar?: Els seus propis relats: experiències (a casa, o al centre), successos (sortides al parcs), o esdeveniments (viatges, festes, aniversaris…) i els contes per formar hàbits de bona elocución i pronunciació.

Com ja vaig publicar anteriorment, en aquesta unitat treballarem un conte molt bonic que s’anomena Les Falles, però també tindran al racó de la biblioteca altres contes i llibres.

LA DESCRIPCIÓ:

És el relat oral que es basa a representar un objecte, fet, persona o animal mitjançant l'enumeració de les seves qualitats i de la forma més completa possible. L'observació i la manipulació seran els vehicles per aconseguir una bona descripció (utilitzant tots els sentits).

Les preguntes freqüents que acompanyaran a una descripció són: Què és? Com és? i para què serveix?

ELS DIÀLEGS:

És la forma més espontània i freqüent del llenguatge oral, i té per objecte que els éssers humans puguin comunicar-se amb els altres per intercanviar opinions, emocions, sentiments, informacions, idees,...

El punt de partida són els comentaris i les manifestacions espontànies que realitzen els nens/as.
Es distingeixen dos tipus de diàlegs o converses: trivials (lliures) i les dirigides (de l'adult cap al nen/a)

LA DRAMATITZACIÓ: 
El naixement del joc dramàtic es produeix a partir de l'aparició de la funció simbòlica. És una situació interactiva recíproca, on els nens/as adopten diversos rols per representar personatges i situacions, a través de la imitació i la seua imaginació.

Fins a la pròxima!

MÉTODES DE APRENENTATGE DE LA LECTO-ESCRIPTURA A INFANTIL

MÈTODES SINTÈTICS 

Parteixen del coneixement de les lletres aïllades, després la formació de les síl·labes i a poc a poc la lectura i escriptura de paraules, frases i oracions, emprant les lletres i combinacions sil·làbiques que ja coneixen. En conèixer més lletres i combinacions sil·làbiques, es va augmentant la capacitat de lectura i escriptura dels nens, fins que arriben a conèixer tot l'alfabet i poden llegir i escriure tot. Seguint aquest mètode, quan s'ensenyen noves paraules, aquestes han de contenir lletres i combinacions sil·làbiques que ja han estat apreses amb anterioritat.

Positiu:

• És un procés eficaç per la correspondència entre fonema-grafema. 
• Permet l'associació d'imatges visuals, auditives, motrius i tàctils. 
• Fa del nen un lector autònom en disposar de “la clau” de la lectura. 
• És un sistema econòmic en temps i energia. 
• Dóna a conèixer l'estructura de l'idioma. 
• Aconsegueix una articulació correcta. 

Negatiu:

• 
  
• Afavoreix únicament la memorització mecànica. 
• S'impedeix la velocitat lectora per captar un camp visual molt reduït. 
• El comportament seguit en el lector produeix deficiències lectores. 
• Impedeix el descobriment personal de la lectura. 
• Se sacrifica la comprensió del text (lectura intel·ligent) per privilegiar el desxiframent (lectura mecànica). 

ANALÍTICS O GLOBALS.

Parteixen de les estructures més complexes del llenguatge, lectura de paraules o frases, que després es divideixen en síl·labes i paraules, respectivament, per al seu aprenentatge. Es fonamenten que els nens perceben els objectes i paraules globalment i després passen als detalls. Per això es parteix de la lectura de frases o paraules fins arrribar a poc a poc al reconeixement de les síl·labes i lletres que les constituixen. Partint d'aquestes idees han sorgit diversos mètodes.

Positiu:

• Respon a la percepció infantil i al moviment dels ulls per unitats. 
• Fomenta la motivació i l'actitud creadora. 
• Impulsa el treball intel·lectual i la recerca personal. 
• L'observació visual i la retenció contribueix a una millor adquisició de l'ortografia, etc.

Negatius:

• Les unitats excessivament àmplies (frases) per la seua complexitat corren el risc de conduir al fracàs. 
• No és possible la identificació de paraules noves sense el coneixement del codi escrit. 
• S'afavoreix la inexactitud i invenció en la lectura. 
• No considera la percepció i activitat auditiva bàsiques. 
• El procés d'aprenentatge és més lent en implicar el coneixement de totes les paraules com a unitats diferents entre si, etc. 

ECLÈCTICS O MIXTS. 

No segueixen cap de les adreces citades abans, sinó que prenen diversos aspectes positius dels mètodes analítics i sintètics, és a dir, que adopten els avantatges que ofereixen els altres mètodes.

Nosaltres treballarem utilitzant aquest últim mètode tenint en compte algunes de les seues característiques com per exemple:

• Es comença per les majúscules (el traç és més senzill)
• Es parteix de la idea que tots saben llegir i escriure.
• Els errors no es corregeixen (procés de construcció).
• El professor accepta el ritme d'aprenentatge de cada alumne.
• No s'usa el llibre de text.
• Els temes de treball es marcaran en funció de les seqüència didàctiques que s'elaborin.
• Es treballa des de la motivació “amb ganes s'aprèn millor”.
• Des que els nens/as arriben a classe els presentarem l'abecedari, preferiblement sense imatges (en 3 anys en majúscula, en 4 anys en majúscula i minúscula i en 5 anys en minúscula). Cadascuna de les lletres es presentarà amb el seu nom o amb alguna paraula significativa per a ells.

Com treballarem amb aquest mètode? Doncs utilitzarem diferents tipus de text com a noms propis, llestes, publicitat (anuncis), periòdics, receptes de cuina, còmics, novel·la/relats, carta, nota, missatges, poesies, endevinalles, refranys, creació dels propis contes…

Fins a la pròxima!

APRENEM LLEGINT

EL CONTE: LES FALLES

El conte és un gènere literari de narració curta en prosa que ha estat transmès de generació en generació i neix en la llar. Podem dir que:

• Per al professor va a ser un suport, un instrument, un recurs per ensenyar per observar.
• Per al nen és el vehicle per comprendre la realitat a través del món fantàstic i li permetrà enfrontar-se al món, desenvolupar la seva creativitat i pensar per si mateix.

A més, el conte té un valor educatiu i entre les seues funcions trobem:

• Funció psicològica: satisfà la necessitat de coneixement i de pensament màgic-simbòlic i li crea hàbits d'atenció i identificació amb els personatges. 
• Funció didàctica: eina pedagògica per ensenyar-li valors. 
• Funció lingüística: permet consolidar els nivells semàntics i morfosintàctics, així com aspectes de comprensió lectora i retenció. 
• Funció socializadora: transmet els «per què» socials «Pulgarcito» triomfa perquè és valent, «El gat amb botes» fa ric al seu amo perquè és astut. No és exagerat dir que “la literatura infantil, serveix d'adoctrinament social”. 
• Funció terapèutica: donen explicació a determinats problemes que els nens estan vivint (gelosia, naixement d'un germà, solitud, separació dels pares….) 

A l’hora de seleccionar els contes per a treballar-los a l’aula hem de tindre en compte una serie de criteris com són: 

1. L'edat dels alumnes. 
2. L'extensió del text. 
3. El llenguatge utilitzat. 
4. L'estructura de la narració. 
5. El tema triat. 
6. La il·lustració. 

Per desenvolupar la unitat didáctica treballarem un conte que s’anomena Les Falles i el seu escriptor és Cano Peiró, un escriptor de Literatura Infantil i Juvenil. Ha eixit en l’editorial LA GALERA, en valencià i en castellà. Els protagonistes són la fallera major infantil i el president infantil d’una falla xicoteta. Explica de manera molt senzilleta i en vers, qué és la festa, quins són els actes principals: La Crida, L’arreplegà dels ninots, La Plantà, La Despertà, L’Ofrena, La Mascletà, La NIt del Foc, La Cremà… a més d’explicar quin és el significat, el simbolisme de la festa (La renovació de la vida, l’adveniment de la Primavera, la crema de tot allò caduc i roín…) Per a que no siga una obra purament explicativa, també hi ha una xicoteta trama argumental, una anècdota que és el fil conductor de la història protagonitzada pels dos xiquets fallers.

Aquí us deixo una imatge perquè vegeu el bonic que és.

El conte és un recurs molt enriquiridor que ens permet treballar moltes coses. A més podem fer activitats com per exemple: abans d'obrir el llibre observarem la seua portada, la contraportada, contarem les pàgines, veurem qui és l’autor, etc. Durant la narració, augmentaré el grau d'atenció dels nens/as fent canvis en l’entonació i posant més èmfasi durant els diàlegs. Després de llegir farem preguntes, parlarem dels personatges, els paisatges i els noms de les coses que apareixen en les diferents escenes. Posarem atenció en la fallera i faller i parlarem de com van vestits i com s’anomenen les diferents peces de roba, etc.

Us animo a llegir-ho.

Fins a la pròxima.

LA CREATIVITAT

La creativitat és la capacitat d'inventar, de generar idees alternatives davant certes situacions, o solucions per determinats problemes; de veure les coses sota una nova perspectiva. Implica fugir del segur i el previsible per produir alguna cosa nou, la qual cosa requereix comparar les pròpies idees amb les dels altres.

Amés podem dir que la creativitat és la forma d'expressar-se un mateix, usant l'originalitat i la imaginació, i encara que es pensa que per ser creatiu, és necessari tenir un talent innat, això no és cert, perquè cada persona és capaç de ser creatiu en un àrea concreta.

Algunes aspectes que hem de tindre en compte son: 

• Deixar temps lliure per a la creativitat. 
• Mostrar interès pel que fa el petit. 
• Deixar que el nen et faci preguntes per satisfer la seva curiositat i aprendre coses noves i ajuda-li a pensar críticament sobre les tasques que està realitzant, perquè se superin a si mateix; anima-li al fet que intercanvi les seues idees amb altres companys. 
• Proporcionar noves experiències, amb documentals o excursions on tinga contacte amb la naturalesa i puga ell mateix ser observador de primera mà. 
• Ensenyar-li a ser segur de si mateix i de les seues idees.

Llavors, què farem al llarg de la unitat per fomentar i treballar la creativitat? Algunes claus són: 

• Organitzar un entorn creatiu amb un mural en el qual poder expressar idees i zones de joc on se sentin lliures i no dirigits. 
• Respectar el ritme i els temps deixant temps per a la imaginació i l'espontaneïtat. 
• Realitzarem activitats creatives com visitiar museus interactius, creacions de falles i ninots, balls, exposicions... 
• Llegirem contes i crearem històries a través de tècniques com les de Gianni Rodari. 
• Les activitats estan enfocades als seus interessos i necessitats perquè siguin ells els que de forma autònoma i espontanea connectin amb els continguts i aprenguin de forma significativa. 
• Fomentar la seua curiositat per conèixer el món que els envolta promovent el pensament crític procurant que pregunti fins al més obvi. 
• Elogiar cada vegada que aconsegueixi resoldre un problema per si mateix, motivant-li perquè continuï esforçant-se. 

Hem de pensar que el nen d'educació infantil és un nen desitjós de resoldre els problemes per si mateix, s'enfronta a situacions noves i busca solucions de vegades inesperades per nosaltres els adults. Es troba en una etapa ideal per al desenvolupament de la seua creativitat. Per tant, recordeu que:

Fins a la pròxima!

L'ORGANITZACIÓ DE L'AULA

Anem a continuar treballant les falles però des del punt de vista de l'organització dels espais ja que és un element molt important i que hem de tenir molt en compte quan treballem en Educació Infantil.

Quan entrem a un aula d'infantil el més característic és veure les zones dividides per racons de treball. Aquests racons són espais polivalents organitzats dins de l'aula, a través dels quals els nens realitzen petites recerques i desenvolupen els seus projectes.

Com a trets generals a l'hora d'organitzar l'espai vull destacar: 

• Facilitar la trobada entre els membres del grup. 

• Facilitar l'experimentació, el joc, el descobriment. 

• Propiciar la utilització autònoma per part del nen. 

• L'ambient és canviant. 

• Crearem un ambient saludable, confortable i agradable.

Aleshores, a l'aula tenim diferents racons com per exemple el racó del joc simbòlic on tenim disfresses, el racó de la biblioteca on tenim contes, revistes, periòdics, murals… Però tenim més: el racó de la lògic-matemàtica, de les construccions, de la plàstica, de l'ordinador… 

Com estem treballant les falles, anem a treballar en els diferents racons continguts relacionats amb elles. A més, al racó que es diu coneixem el món (que canvia en funció del projecte o de la unitat que estem treballant) estarà tot el material que els alumnes porten al col·legi sobre les falles. Aquest és el seu cartell:

Per descomptat, l'organització de l'espai té un sentit i segueix un criteri. Podem realitzar la distribució per àrees de treball, per intel·ligències, per competències… tot depèn de la nostra intencionalitat

Fins a la pròxima!

ENS INTRODUÏM AL MÓN DE LES FALLES

Per començar amb aquesta unitat didàctica hem de fer una introducció per donar a conèixer com son aquestes festes i les seues característiques tan peculiars. Per fer l’activitat, posarem imatges a la pissarra de falles i farem preguntes als alumnes sobre aquesta festa. Poquet a poquet, anirem presentant els continguts.

Per tant, farem una primera toma de contacte amb una activitat de coneixements previs amb la qual valorarem el nivell de coneixements que tenen els nostres alumnes en relació amb aquesta festa. 

Aprendrem que són monuments artístics fets de cartró, fusta i suro, també que estan formats per diferents personatges que es diuen Ninots. Sempre se celebren en les mateixes dates del 15 al 19 de març. El dia 15 a la nit és la Plantá i és quan es posen les falles. 

ES POSEN MÉS DE 300 FALLES A VALÈNCIA! 

Però no totes són igual de boniques. Es divideixen en diferents categories. Un jurat és l'encarregat de visitar totes les falles per donar els premis a les millors. També donen altres premis, com el de la il·luminació dels carrers.

Al llarg de l'activitat tindrem en compte les preguntes que a ells, per la seua curiositat, els apareguen. Per exemple: què fan?, què estan construint?, per què cremem les falles?... 

Farem una elecció de les preguntes i les escriurem a la pissarra. Aquesta activitat és molt important perquè en primer lloc fem una avaluació inicial dels coneixements del alumnes i, en segon lloc, ens servirà per veure al final de la unitat el que han aprés.

Us sembla interessant? Voleu saber més? 

Doncs la següent activitat és la de començar a buscar informació entre tots i a veure que més coses trobem sobre les falles! Podeu mirar en revistes, llibres, fullets, internet, periòdics... 

Fins a la pròxima!

CLASSIFICACIÓ DE LES ACTIVITATS

A l'hora de les activitats, per les característiques especials de la nostra etapa educativa és imprescindible partir sempre d'experiències i coneixements previs que el nens posseeix per introduir la nostra unitat i anar augmentant la seqüència de dificultat dels continguts seleccionats.

Les activitats han de ser variades i breus, que estimulen l'observació, exploració, experimentació, la imaginació i la creativitat, de caràcter lúdic i que puguen realitzar-se en diferents agrupaments. A més, han de ser significatives i estar associades al món que els envolta. Per a això en el desenvolupament de la unitat didàctica ens anem a realitzar diferents activitats que les classificarem de la següent forma:

Activitats d'introducció/ coneixements previs: són activitats inicials que es duen a terme durant l'assemblea amb les rutines diàries i realitzaran preguntes obertes o personals per detectar els coneixements previs dels alumnes i utilitzar-los com a punt de partida.

Activitats d'ambientació i motivació: Inclou aquelles activitats que acosten al nen als continguts que es van a treballar despertant el seu interès. Alguns exemples són: la decoració de l'aula, contes, imatges, activitats amb TIC, de col·laboració amb els pares.

Finals: Són activitats de recopilació del que hem après durant la unitat com la posada en comú i elaboració de la guia turística.

Activitats d'avaluació: són activitats dirigides a avaluar els coneixements adquirits pels alumnes. Algunes d'elles poden ser: preguntes, interpretació de conductes, anàlisis d'activitats de desenvolupament, etc.

Activitats de reforç i ampliació: les activitats de reforç serveixen per respondre a les diferències individuals i als seus diferents ritmes per exemple acolorir pictogrames, ordenar imatges, etc. Les activitats d'ampliació serveixen per ampliar els continguts respecte als quals estan programats alguns exemples d'activitats d'ampliació són pel·lícules, videos, cançons, treballs de recerca, etc.

Activitats que desenvolupin la Unitat: a través d'elles els alumnes aniran aprenent els continguts de la unitat didàctica i per a això s'inclouran diferents tipus d'activitats relacionades amb el llenguatge, la lògic-matemàtica, expressió plàstica, musical, corporal, tallers específics, etc.

Fins a la pròxima!

L'ASSEMBLEA EN EDUCACIÓ INFANTIL

L'assemblea és una part molt important dins de la jornada escolar. L'assemblea podem definir-la com l'impuls o el motor de l'aula. A més, constitueix un dels nuclis principals d'una metodologia activa i constructiva,perquè durant l'assemblea s'estableixen llits de comunicació entre els nens i nenes i també amb el tutor. També es treballen aspectes relacionats amb la resolució de conflictes, descobriment de nous conceptes, coneixement dels diversos materials que van sent necessaris a l'aula, i un nombre cada vegada major d'experiències diferents que van enriquint als nostres alumnes.

A continuació veureu algunes de les activitats que fem a l'assemblea:

Primerament, quan arribem a classe i hem deixat les motxilles penjades en el seu lloc i els abrics, ens asseiem en semicercle, enfront de la pissarra de manera que tots tinguem a la vista els materials que anem a utilitzar. Després decidim qui es l’encarregat del dia (normalment se segueix l'ordre de llista). Una vegada que tenim a l'encarregat, cantem la cançó dels bon dia:

“Bon dia para tots, bon dia per a mi. Avui em sento molt content, avui em sento molt feliç. Si estàs feliç i ho saps aplaudiràs, si estàs feliç i ho saps molt molt alt ho diràs si estàs feliç i ho saps aplaudiràs. ¡FELIÇ!”

A continuació l'encarregat passa llesta i els nens que estan li contesten: "Bon dia!". A la pissarra tenim dos cartells un d'un col·legi i un altre d'una casa. Al costat tenim les fotos dels alumnes. Llavors l'encarregat va col·locant als nens que estan a classe en el mural del col·legi i als nens que no estan en el mural de la casa.

Després mirem el calendari per posar la data. Repassem els dies de la setmana, els mesos i les estacions de l'any. Llavors preguntem: Quin dia és avui?, en quin mes estem?, en quina estació de l'any?, quin temps fa?... Després de contestar a les preguntes escrivim la data a la pissarra.

Per a repassar les dies de la setmana també cantem aquesta cançó:

La següent activitat que fem és repassar les lletres de l'abecedari i escrivim el nom de l'encarregat en la pissarra (utilitzem sempre lletres majúscules) llavors comptem les lletres i cantem la cançó amb palmades:

"El nom de María que cinc lletres té: 

la M- la -A-, la -R-, la -I-, la -A-,

M-A-R-I-A."

Però això no es tot! Durant l’assemblea ens donem els bons dies, ens anem coneixent i parlem del que hem fet el dia anterior, del que farem hui i del que farem els pròxims dies. També podem parlar de les nostres emocions, dels nostres problemes, de les nostres experiències... Doncs, és un moment molt important en el qual hi ha que respectar el ritme dels alumnes. A més a més, té molta importància l'espai i l’ambient ja que ha de ser acollidor on els nens se senten segurs, tranquils, respectats i escoltats.

Fins a la pròxima!

TREBALLAR PER PROJECTES

En aquesta entrada parlaré de perquè he decidit treballar un projecte de la Comunitat Valenciana dividit en unitats didàctiques. En primer lloc, hem de conèixer en què consistix el treball per projectes:

Treballar per projectes és treballar fent una recerca en profunditat d'un tema i té com a base el desenvolupament d'un coneixement globalitzat i relacional. La recerca és du a terme, per un grup xicotet de xiquets dins d'una classe, a voltes per la classe sencera. La característica clau d'un projecte és que és un esforç de investigar deliberadament enfocat a trobar respostes per a preguntes sobre un tema, fetes pels xiquets, el mestre/la mestra, o junts.

Vull destacar algunes característiques com: les situacions i experiències no fragmentades ni compartimentades, sinó globalitzades; l'acció i la planificació inicien el seu recorregut juntes; el professor: segon pla, mediador; l'elaboració d'un producte de rellevància social per a la comunitat.

Ara bé, com ens trobem en una zona del Baix Segura, treballarem un projecte que s’anomena “Vivim a la Comunitat Valenciana” i que té com a centre d'interès la Comunitat Valenciana. Sorgeix com resposta a la necessitat d'acostar als meus alumnes a la seua comunitat perquè se sentin part de ella. A més a més, els xiquets aprenen el que és proper a ells i desperta el seu interès. Doncs, com treballarem amb xiquets de 5 anys, els continguts giren entorn als seus interessos i necessitats per a aconseguir que l'aprenentatge siga significatiu i motivador.

Algun d’ells són, per exemple els paisatges i els animals de la nostra comunitat, els nostres costums les nostres festes, la nostra horta, els aliments típics i les receptes, els llocs d'interès i els llocs per a divertir-nos que tenim, artistes famosos, la música y la nostra llengua.. És important recordar que una característica fonamental d'aquesta etapa és que treballem de manera globalitzada per tant aprendrem aspectes lògic-matemàtics, lingüístics, musicals, plàstics, tecnològics... a partir dels continguts.

Específicament, la Unitat Didàctica de les festes serà la que desenvoluparé al llarg de les entrades del blog amb l'objectiu d'acostar els nens a les festes i de gaudir descobrint les falles i les fogueres. Com ja he dit, la metodologia que seguirem serà a través de xicotetes investigacions i projectes de treball afavorint la interacció i la relació amb els altres i propiciant el debat i la negociació.

Fins a la pròxima!

L'ÚS DE LA TECNOLOGIA A L'AULA D'EDUCACIÓ INFANTIL

És molt important quan incorporem algun recurs a l'aula i ho treballem amb els xiquets conèixer de què es tracta i alguns dels avantatges o inconvenients que ens podem trobar. Per açò i per a començar he fet aquesta entrada en la qual tractaré d'una banda, l'ús de la tecnologia a l'aula veient alguns dels avantatges i desavantatges que suposa aquest ús i algunes referències que fa el currículum d'educació infantil a les tecnologies. D'altra banda, alguns consells per a utilitzar-la correctament tant a casa com a classe.

Primerament, hem de tenir clar que les tecnologies poden tenir avantatges, però també alguns inconvenients. Tot depèn de l'ús que les donem:

1. Recolzar les aplicacions amb tecnologia: projector, ordinador, PowerPoint.

Avantatges: Motiva, factor temps, guia. 

Desavantatges: dificultat per a aconseguir l'aprenentatge significatiu, no es produeix interactivitat ni aprenentatge col·laboratiu, els alumnes tenen una actitud passiva. 

2. Si només les utilitzem per a treballar la iniciació a la informàtica. 

Avantatges: aprens el bàsic per a desembolicar-te amb les tecnologies.

Desavantatges: no hi ha creativitat, els professors estan desconectats sobre el que necessiten els alumnes. 

3. Usar programes educatius. 

Avantatges: manegen el programa, usen el ratolí, aprenen interactuant amb la pantalla.

Desavantatges: el nivell d'interactivitat és molt baix. 

4. Usar la tecnologia com una eina oberta i creativa.

Avantatges: usa la tecnologia cooperativa i significativament, amb interactivitat. El professor va donant pautes. 

Com bé ens ha aclarit aquest punt l'ús de les tecnologies és bé si s'usa com una eina d'ajuda perquè el xiquet aprenga de manera cooperativa, creativa i interactiva. Si usem la tecnologia de manera abusiva per a facilitar-nos el treball no obtindrem el resultat que cerquem ja que el xiquet no va a aconseguir desenvolupar capacitats com aconseguir l'aprenentatge significatiu, la creativitat i el treball cooperatiu.

Per avançar una mica més, ací teniu un xicotet mapa conceptual que he fet amb algunes de les referències que fa el currículum de l'educació infantil a les tecnologies:

Per acabar, us deixe un article que tracta sobre l' Ús i abús de les tecnologies amb alguns consells per a fomentar l'ús de les tecnologies. Crec que és molt interessant com a punt de partida perquè ens dona idees per a utilizar-les correctament tant a casa com a classe. 

Alguns dels consells que m'han semblat més interessants són, per exemple:

• Reforceu els hàbits saludables en l’ús de les tecnologies, com ara adoptar una bona postura i mantenir una distància adequada respecte les pantalles o ajustar el volum i la brillantor del monitor, entre d’altres aspectes. 
• Escolliu els programes, pel·lícules, videojocs o dibuixos tenint en compte que el contingut sigui adequat a la seua edat. 
• Pacteu les normes d’ús dels aparells tecnològics que utilitzen els fills com, per exemple, on i quan els poden fer servir o l’ús compartit entre tota la família, entre d’altres. 

Fins a la pròxima!